Cerca que tota l’acció de les administracions públiques sigui coherent amb la Justícia global. Des de la societat civil es cerca que la coherència de polítiques sigui assumida per les administracions públiques, a fi d’identificar i revertir els efectes negatius de les polítiques públiques sobre les vulneracions de drets al Sud global.

Fa referència a tots aquells col·lectius que a causa de condicions externes a elles i les seves decisions i accions, es veuen abocats a viure en situacions de vulnerabilitat i precarietat. Aquest concepte serveix per dirigir la responsabilitat de la seva situació a les condicions estructurals d’explotació i de desigual distribució de recursos al món.

Paradigma comunicatiu i educatiu que busca generar canvis culturals (eficàcia cultural) a través de l’ús de marcs i narratives de justícia global que generin nous imaginaris col·lectius i impulsin la participació de la societat en els canvis socials i polítics proposats.

Paradigma educatiu que proporciona eines per qüestionar i transformar de manera crítica el model social, polític i econòmic existent (treballar sobre les causes que generen desigualtats i conflictes), un model que genera violències estructurals que deriven en greus injustícies socials. Es parteix de la idea de ciutadania global per assenyalar la pertinença a un sol món, i de presa de consciència sobre l’oportunitat que tothom té en la promoció de la justícia social i l’equitat, l’acció transformadora i la generació d’alternatives.

Teoria desenvolupada als anys vuitanta per la psicòloga i filòsofa feminista Carol Gilligan. Aquesta teoria va ser innovadora, entre altres motius, perquè posava en relleu la importància de les interrelacions entre les persones i com se’n derivava una responsabilitat compartida fruit de la presa de consciència d’aquesta interdependència material, emocional i relacional.

Es tracta d’un concepte que apunta a transformar un sistema geopolític colonial, capitalista i generador de desigualtats, incorporant l’enfocament feminista interseccional, la crítica decolonial i apostant per tenir cura global. La Justícia global feminista implica reconèixer que les persones protagonistes, els subjectes polítics, són les que veuen els seus drets vulnerats, i en aquest sentit cal assegurar la participació de les dones, les nenes, les persones LGTBIQA+, racialitzades o migrades i les organitzacions feministes en els afers socials, polítics i econòmics.

Representa tots aquells territoris que, al llarg de la història, han acumulat poder polític, cultural i econòmic i s’han enriquit fruit del colonialisme, l’extractivisme i les relacions geopolítiques de poder.

Aquesta perspectiva de pau convida a anar més enllà de reduir la violència directa o de trobar solucions satisfactòries als conflictes, per tal de promoure relacions i estructures socials que millorin les condicions de les persones i afavoreixin la convivència.

Va sorgir de diversitat de tradicions pròpies del pensament llatinoamericà, com la teoria de la dependència, la pedagogia de l’oprimit, els marxismes negres del Carib o el pensament indígena, entre d’altres. Anníbal Quijano (2009) va ser qui va definir el terme. El «gir decolonial» critica el caràcter constitutiu del colonialisme en la conformació del món modern i és, d’una banda, una resposta llatinoamericana a la crisi postmoderna i, de l’altra, una resposta a la interpel·lació que va significar l’enaltiment del genocidi iniciat el 1492. Es denuncia així la colonialitat del poder, del saber i del ser. Aquestes consisteixen en l’explotació que constitueix el sistema mundial capitalista, el desplegament del qual es basa en una classificació etnoracial de les poblacions del planeta i suposa un ordre en què l’autoritat queda legitimada per la suposada superioritat ontològica de l’home blanc, occidental, cristià i heterosexual.

L’ús d’aquesta expressió marca un canvi de paradigma, que trenca amb l’enfocament que entén el Nord i el Sud en termes de relacions internacionals centrades en l’economia i el desenvolupament, i posa l’èmfasi en les relacions geopolítiques de poder, en el seu origen històric, de colonialisme, neocolonialisme i extractivisme de tota mena, i en com mantenen i perpetuen les desigualtats. El terme Sud global no fa referència només a països empobrits sinó a qualsevol territori o comunitat empobrida, també dins els països del Nord global.