La Proposta de Llei de creació d’un organisme d’avaluació de l’impacte sobre els drets humans de les empreses que operen a Catalunya i a l’exterior s’ha registrat al Parlament de Catalunya amb el suport de PSC, ERC, Junts, CUP i Comuns. El Parlament ja s’ha posicionat fins a tres vegades a favor de la creació d’aquest Centre amb diferents resolucions des de l’any 2016.
Nou acord polític de la societat civil per tirar endavant una proposta legislativa pionera al món. Avui s’ha registrat al Parlament de Catalunya la Proposta de Llei de creació del Centre Català d’Empreses i Drets Humans, amb el suport dels grups parlamentaris de Socialistes i Units per Avançar, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Candidatura d’Unitat Popular – Un Nou Cicle per Guanyar i En Comú Podem. La proposta ha estat elaborada pel Grup català d’Empresa i Drets Humans que formen Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, ambdues plataformes d’entitats del tercer sector. En total, més de 8.000 entitats de la societat civil donen suport a la creació d’aquest organisme pioner.
A la roda de premsa que s’ha celebrat al Parlament, Amaia Garcia, portaveu de les entitats promotores, ha expressat que “el futur Centre català d’Empresa i Drets Humans vetllarà perquè la internacionalització de l’economia catalana no generi impactes negatius i vulneri drets humans, especialment en els països més empobrits”.
El Centre català d’Empresa i Drets Humans és una proposta referent al món en l’avaluació de l’impacte sobre els drets humans i el desenvolupament sostenible de les operacions de les empreses que operen a Catalunya i a l’exterior. En aquest sentit, Marco Aparicio, també portaveu del Grup ha assenyalat que “el Centre català d’Empresa i Drets Humans és un organisme públic, independent i amb participació de la societat civil que és únic i necessari; confiem que aviat esdevingui una realitat”. Aparicio ha destacat algunes de les funcions que tindria el Centre: investigar demandes de possibles vulneracions de drets de les empreses, acompanyar les comunitats afectades, demanar a les empreses que participin en processos d’esclariment d’aquestes investigacions i sancionar a les empreses que es neguin a respondre als requeriments d’informació.
El Parlament de Catalunya ja ha mostrat en diverses ocasions el seu suport a la creació d’aquest Centre amb tres resolucions des del 2016, per unanimitat o majoria absoluta. Amb aquest Centre, Catalunya seria pionera en la defensa dels drets humans en el món i en garantir l’actuació responsable de les empreses transnacionals que operen a Catalunya, tal com s’està sol·licitant des de Nacions Unides.
En què consisteix la proposta del Centre?
El futur Centre d’Empreses i Drets Humans vetllarà perquè el procés d’internacionalització de l’economia catalana no generi impactes negatius, especialment als països més empobrits, i serà l’instrument que garantirà la coherència entre les polítiques econòmiques, d’acció exterior i de cooperació internacional.
El Centre serà un organisme públic i independent que retrà comptes a la societat civil, al Parlament i al Govern de la Generalitat. El seu principal objectiu serà el seguiment i avaluació de l’impacte de les empreses catalanes o transnacionals amb presència a Catalunya, sobre els drets humans o el medi ambient, a comunitats o regions d’altres països. Aquest organisme públic suposarà un important avenç en la regulació del sector empresarial en matèria de drets humans i de defensa del medi ambient. Més de 3.000 empreses catalanes operen a l’exterior, de forma directa o mitjançant més de 7.500 filials.
Les entitats de pau, cooperació i drets humans treballen des del 2014 per fer realitat aquest Centre que, creuen, augmentarà l’impacte estratègic de la política de cooperació internacional i es convertirà en un exemple de coherència de polítiques públiques, tal com estableix la Llei catalana de Cooperació i la Llei d’Acció Exterior. La web AlertaDH recull diferents casos i exemples de vulneració de drets humans per part d’empreses catalanes, identificats i investigats pel Grup d’Empresa i Drets Humans.
Ampli suport social
Si fa un any la proposta estava impulsada per dues plataformes de segon nivell que representen unes 150 entitats, aquesta vegada són més de 8.000 les organitzacions socials que hi donen suport. La iniciativa té el suport dels principals sindicats de Catalunya (CCOO Catalunya, la UGT de Catalunya i la Intersindical-CSC), així com del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, organisme amb 319 socis, dels quals 287 són ajuntaments (que representen el 85% de la població catalana), 14 consells comarcals, 4 diputacions, una mancomunitat i 13 entitats i ONG. També hi donen suport el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i el Consell de la Joventut de Barcelona, el Consell d’Associacions de Barcelona i nombroses organitzacions socials com són l’AESCAT (Associació d’Economia Solidària de Catalunya) una entitat de quart nivell que aglutina 7.422 organitzacions i agrupa les principals plataformes de representació de les diferents famílies de l’economia social de Catalunya: la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, la Federació de Mutualitats de Catalunya i la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. També hi donen suport el Col·lectiu Ronda d’advocats i advocades i altres plataformes socials i cíviques com són la Campanya No als Tractats de Comerç i Inversió, Mujeres Migrantes Diversas, Rebel·lió o Extinció Barcelona i el Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes.
Qui forma part del Grup impulsor?
El Grup català d’Empresa i Drets humans està conformat per 18 entitats de dues plataformes diferents, Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia. El Grup compta, a més, amb persones investigadores expertes del TNI – Transnational Institute, així com de diferents universitats (Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat Rovira i Virgili i Universitat del País Basc). Les 18 entitats són: Alianza por la Solidaridad, AlterNativa Intercanvi amb Pobles indígenes, Amnistia Internacional Catalunya, Centre Delàs, CooperAcció, Entrepobles, Enginyeria Sense Fronteres, Farmamundi, Fundació Pau i Solidaritat – CCOO Catalunya, Justícia Alimentària Global, Justícia i Pau, NOVACT, Observatori DESC, ODG, SETEM, Sindicalistes Solidaris – UGT Catalunya, SUDS i Brigades Internacionals de Pau de Catalunya (PBI) com a entitat observadora.
Més informació:
- VÍDEO de la Roda de Premsa al Canal Parlament.
- Proposició de llei de creació del centre català d’empresa i drets humans.
- Web AlertaDH.
[:es]La Proposta de Llei de creació d’un organisme d’avaluació de l’impacte sobre els drets humans de les empreses que operen a Catalunya i a l’exterior s’ha registrat al Parlament de Catalunya amb el suport de PSC, ERC, Junts, CUP i Comuns. El Parlament ja s’ha posicionat fins a tres vegades a favor de la creació d’aquest Centre amb diferents resolucions des de l’any 2016.
Nou acord polític de la societat civil per tirar endavant una proposta legislativa pionera al món. Avui s’ha registrat al Parlament de Catalunya la Proposta de Llei de creació del Centre Català d’Empreses i Drets Humans, amb el suport dels grups parlamentaris de Socialistes i Units per Avançar, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Candidatura d’Unitat Popular – Un Nou Cicle per Guanyar i En Comú Podem. La proposta ha estat elaborada pel Grup català d’Empresa i Drets Humans que formen Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, ambdues plataformes d’entitats del tercer sector. En total, més de 8.000 entitats de la societat civil donen suport a la creació d’aquest organisme pioner.
A la roda de premsa que s’ha celebrat al Parlament, Amaia Garcia, portaveu de les entitats promotores, ha expressat que “el futur Centre català d’Empresa i Drets Humans vetllarà perquè la internacionalització de l’economia catalana no generi impactes negatius i vulneri drets humans, especialment en els països més empobrits”.
El Centre català d’Empresa i Drets Humans és una proposta referent al món en l’avaluació de l’impacte sobre els drets humans i el desenvolupament sostenible de les operacions de les empreses que operen a Catalunya i a l’exterior. En aquest sentit, Marco Aparicio, també portaveu del Grup ha assenyalat que “el Centre català d’Empresa i Drets Humans és un organisme públic, independent i amb participació de la societat civil que és únic i necessari; confiem que aviat esdevingui una realitat”. Aparicio ha destacat algunes de les funcions que tindria el Centre: investigar demandes de possibles vulneracions de drets de les empreses, acompanyar les comunitats afectades, demanar a les empreses que participin en processos d’esclariment d’aquestes investigacions i sancionar a les empreses que es neguin a respondre als requeriments d’informació.
El Parlament de Catalunya ja ha mostrat en diverses ocasions el seu suport a la creació d’aquest Centre amb tres resolucions des del 2016, per unanimitat o majoria absoluta. Amb aquest Centre, Catalunya seria pionera en la defensa dels drets humans en el món i en garantir l’actuació responsable de les empreses transnacionals que operen a Catalunya, tal com s’està sol·licitant des de Nacions Unides.
En què consisteix la proposta del Centre?
El futur Centre d’Empreses i Drets Humans vetllarà perquè el procés d’internacionalització de l’economia catalana no generi impactes negatius, especialment als països més empobrits, i serà l’instrument que garantirà la coherència entre les polítiques econòmiques, d’acció exterior i de cooperació internacional.
El Centre serà un organisme públic i independent que retrà comptes a la societat civil, al Parlament i al Govern de la Generalitat. El seu principal objectiu serà el seguiment i avaluació de l’impacte de les empreses catalanes o transnacionals amb presència a Catalunya, sobre els drets humans o el medi ambient, a comunitats o regions d’altres països. Aquest organisme públic suposarà un important avenç en la regulació del sector empresarial en matèria de drets humans i de defensa del medi ambient. Més de 3.000 empreses catalanes operen a l’exterior, de forma directa o mitjançant més de 7.500 filials.
Les entitats de pau, cooperació i drets humans treballen des del 2014 per fer realitat aquest Centre que, creuen, augmentarà l’impacte estratègic de la política de cooperació internacional i es convertirà en un exemple de coherència de polítiques públiques, tal com estableix la Llei catalana de Cooperació i la Llei d’Acció Exterior. La web AlertaDH recull diferents casos i exemples de vulneració de drets humans per part d’empreses catalanes, identificats i investigats pel Grup d’Empresa i Drets Humans.
Ampli suport social
Si fa un any la proposta estava impulsada per dues plataformes de segon nivell que representen unes 150 entitats, aquesta vegada són més de 8.000 les organitzacions socials que hi donen suport. La iniciativa té el suport dels principals sindicats de Catalunya (CCOO Catalunya, la UGT de Catalunya i la Intersindical-CSC), així com del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, organisme amb 319 socis, dels quals 287 són ajuntaments (que representen el 85% de la població catalana), 14 consells comarcals, 4 diputacions, una mancomunitat i 13 entitats i ONG. També hi donen suport el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i el Consell de la Joventut de Barcelona, el Consell d’Associacions de Barcelona i nombroses organitzacions socials com són l’AESCAT (Associació d’Economia Solidària de Catalunya) una entitat de quart nivell que aglutina 7.422 organitzacions i agrupa les principals plataformes de representació de les diferents famílies de l’economia social de Catalunya: la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, la Federació de Mutualitats de Catalunya i la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. També hi donen suport el Col·lectiu Ronda d’advocats i advocades i altres plataformes socials i cíviques com són l’Associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants a Catalunya (AMIC), la Campanya No als Tractats de Comerç i Inversió, LaCoordi, Mujeres Migrantes Diversas, Rebel·lió o Extinció Barcelona i el Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes.
Qui forma part del Grup impulsor?
El Grup català d’Empresa i Drets humans està conformat per 18 entitats de dues plataformes diferents, Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia. El Grup compta, a més, amb persones investigadores expertes del TNI – Transnational Institute, així com de diferents universitats (Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat Rovira i Virgili i Universitat del País Basc). Les 18 entitats són: Alianza por la Solidaridad, AlterNativa Intercanvi amb Pobles indígenes, Amnistia Internacional Catalunya, Centre Delàs, CooperAcció, Entrepobles, Enginyeria Sense Fronteres, Farmamundi, Fundació Pau i Solidaritat – CCOO Catalunya, Justícia Alimentària Global, Justícia i Pau, NOVACT, Observatori DESC, ODG, SETEM, Sindicalistes Solidaris – UGT Catalunya, SUDS i Brigades Internacionals de Pau de Catalunya (PBI) com a entitat observadora.
Més informació:
- VÍDEO de la Roda de Premsa al Canal Parlament.
- Proposició de llei de creació del centre català d’empresa i drets humans.
- Web AlertaDH.
[:es] La Propuesta de Ley de creación de un organismo de evaluación del impacto sobre los derechos humanos de las empresas que operan en Catalunya y en el exterior se ha registrado en el Parlamento de Catalunya con el apoyo de PSC, ERC, Junts, CUP y Comuns. El Parlamento ya se ha posicionado hasta tres veces a favor de la creación de este Centro con diferentes resoluciones desde el año 2016.
Nuevo acuerdo político de la sociedad civil para sacar adelante una propuesta legislativa pionera en el mundo. Hoy se ha registrado en el Parlamento de Catalunya la Propuesta de Ley de creación del Centro Catalán de Empresas y Derechos Humanos, con el apoyo de los grupos parlamentarios de Socialistes i Units per Avançar, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Candidatura d’Unitat Popular – Un Nou Cicle per Guanyar y En Comú Podem. La propuesta fue elaborada por el Grup català d’Empresa i Drets Humans que formen Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global y la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, ambas plataformas de entidades del tercer sector. En total, más de 8.000 entidades de la sociedad civil apoyan la creación de este organismo pionero.
En la rueda de prensa celebrada en el Parlament, Amaia Garcia, portavoz de las entidades promotoras, ha expresado que “el futuro Centro Catalán de Empresa y Derechos Humanos velará por que la internacionalización de la economía catalana no genera impactos negativos y vulnere los derechos humanos, en particular en los países más empobrecidos”.
El Centro catalán de Empresa y Derechos Humanos es una propuesta referente al mundo en la evaluación del impacto sobre los derechos humanos y el desarrollo sostenible de las operaciones de las empresas que operan en Catalunya y en el exterior. En este sentido, Marco Aparicio, también portavoz del Grup ha señalado que “el Centro catalán de Empresa y Derechos Humanos es un organismo público, independiente y con participación de la sociedad civil que es único y necesario; confiamos que pronto sea una realidad “. Aparicio ha destacado algunas de las funciones que tendría el Centro: investigar demandas de posibles vulneraciones de derechos de las empresas, acompañar a las comunidades afectadas, pedir a las empresas que participen en procesos de esclarecimiento de estas investigaciones y sancionar a las empresas que se nieguen a responder a los requerimientos de información.
El Parlamento de Catalunya ya ha demostrado en varias ocasiones su apoyo a la creación de este Centro con tres resoluciones desde el 2016, por unanimidad o mayoría absoluta. Con este Centro, Catalunya sería pionera en la defensa de los derechos humanos en el mundo y en garantizar la actuación responsable de las empresas transnacionales que operan en Catalunya, tal y como se está solicitando desde Naciones Unidas.
¿En qué consiste la propuesta del Centro?
El futuro Centro de Empresas y Derechos Humanos velará para que el proceso de internacionalización de la economía catalana no genere impactos negativos, especialmente en los países más empobrecidos, y será el instrumento que garantizará la coherencia entre las políticas económicas, de acción exterior y de cooperación internacional.
El Centro será un organismo público e independiente que rendirá cuentas a la sociedad civil, al Parlament y al Gobierno de la Generalitat. Su principal objetivo será el seguimiento y evaluación del impacto de las empresas catalanas o transnacionales con presencia en Catalunya, sobre los derechos humanos o el medio ambiente, en comunidades o regiones de otros países. Este organismo público supondrá un importante avance en la regulación del sector empresarial en materia de derechos humanos y de defensa del medio ambiente. Más de 3.000 empresas catalanas operan en el exterior, de forma directa o mediante más de 7.500 filiales.
Las entidades de paz, cooperación y derechos humanos trabajan desde 2014 para hacer realidad este Centro que, creen, aumentará el impacto estratégico de la política de cooperación internacional y se convertirá en un ejemplo de coherencia de políticas públicas, tal y como establece la Ley Catalana de Cooperación y la Ley de Acción Exterior. La web AlertaDH recoge diferentes casos y ejemplos de violación de derechos humanos por parte de empresas catalanas, identificados e investigados por el Grup d’Empresa i Drets Humans.
Amplio apoyo social
Si hace un año la propuesta estaba impulsada por dos plataformas de segundo nivel que representan unas 150 entidades, esta vez son más de 8.000 las organizaciones sociales que lo apoyan. La iniciativa tiene el apoyo de los principales sindicatos de Cataluña (CCOO Catalunya, la UGT de Catalunya y la Intersindical-CSC), así como del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, organismo con 319 socios, entre los cuales 287 son Ayuntamientos (que representan el 85% de la población que habita Catalunya), 14 consejos comarcales, 4 diputaciones, una mancomunidad, y 13 entidades y ONGs. También se cuenta con el apoyo del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya y del Consell de la Joventut de Barcelona, el Consell d’Associacions de Barcelona y un gran número de organizaciones sociales como la ’AESCAT (Associació d’Economia Solidària de Catalunya), una entidad de cuarto nivel, que aglutina a 7.422 organizaciones y agrupa a las principales plataformas de representación de las diferentes familias de la economía social de Catalunya: la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, la Federació de Mutualitats de Catalunya y la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. Asimismo, se cuenta con el apoyo del Col·lectiu Ronda d’advocats i advocades y otras plataformas sociales y cívicas como la Campanya No a los Tratados de Comercio e Inversión, Mujeres Migrantes Diversas, Rebel·lió o Extinció Barcelona y el Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes.
¿Quién forma parte del grupo impulsor?
El Grup català d’Empresa i Drets humans está integrado por 18 entidades de dos plataformas distintas, Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global y la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia. El Grup cuenta, además, con personas investigadoras expertas del TNI – Transnational Institute, así como de diferentes universidades (Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat Rovira i Virgili y Universidad del País Vasco). Las 18 entidades son: Alianza por la Solidaridad, AlterNativa Intercanvi amb Pobles indígenes, Amnistia Internacional Catalunya, Centre Delàs, CooperAcció, Entrepobles, Enginyeria Sense Fronteres, Farmamundi, Fundació Pau i Solidaritat – CCOO Catalunya, Justícia Alimentària Global, Justícia i Pau, NOVACT, Observatori DESC, ODG, SETEM, Sindicalistes Solidaris – UGT Catalunya, SUDS y Brigades Internacionals de Pau de Catalunya (PBI) en tanto que entidad observadora.